Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘literatura’

A  una  llibreria  de  la  Barceloneta   d’arrelada   tradició   negra   i  criminal  no  tot  acabà  amb l’abaixada de persiana.
La veïna de sobre, desconfiada de mena, avisà els mossos que des de feia dies pujava una pudor sospitosa.   Li  donaven llargues,  que si els pescadors guarden estris vells,   que l’olor es confon amb la del carrer mariner… Amb sorna li preguntaven si potser no es tractava de peix podrit. La bandejaven més ocupats en rebre queixes d’apartaments turístics il·legals.
Finalment,  decidí baixar al local tancat al públic.  Al primer truc ningú respongué,  al segon,  la porta s’obrí barrejant foscor i fortor. Tafanera de mena, superà la por i s’endinsà a la penombra vigilada  per  fantasmagòriques fileres de llibres. Traïdora, l’escala que conduïa al soterrani fou de nou trampa invisible.
No sabem  si  amb  el  canvi  de  propietari o a comissaria, amb el canvi de guàrdia, trobarien el cos o… dos.

Read Full Post »

Passades aquestes festes energètiques, us faig a mans una relació de lectures que he fet al llarg de l’any passat.
Uf !!! No tot el que voldria. Els blogs han passat a ser una primera referència, malgrat una certa decadència del món blogaire, per culpa del Twitter i dels WhatsApp? Vés a saber!

 

En espera de més suggeriments, aquí les teniu:

  1. El nostre pitjor enemic de Jesús M. Tibau
  2. Vint-i-cua de Daniel Ruíz-Trillo
  3. Los niños se aburren los Domingos de Jean Stafford
  4. Sangre de barro de Maribel Medina
  5. Gente tòxica de Bernardo Stamateas
  6. Le bourreau de Puigcerdà de Daniel Hernández
  7. Liaisons mortelles de Daniel Hernández
  8. Barcelona negra d’Ernesto Mallo
  9. Sociedad negra d’Andreu Martín
  10. Gent letal de John Locke
  11. El joc dels miralls d’Andrea Camilleri
  12. Reyes de Alejandría de José Carlos Llop
  13. El poeta del poble d’Andreu Carranza
  14. Completament sonat de Gilles Legardinier
  15. Victus d’Albert Sánchez Piñol
  16. Novelas de la carretera (3) de Jack Kerouac
  17. Eixam de Sandra Comas
  18. La filla estrangera de Najat El Hachmi
  19. Kiribati de Maria Antònia Massanet
  20. Batec de Maria Antònia Massanet
  21. M’he empassat la lluna de Marta Pérez Sierra
  22. L’elefant desapareix de Haruki Murakami
  23. L’home del llac d’Arnaldur Indridason

Read Full Post »

nou-tren-nit

Refiant-se un cop més de Rodalies, l’esforçat autor ebrenc arribà tard per fer el copyright de la darrera novel·la negra.  Algú s’avançà còmodament per carretera fins a l’oficina del registre.

Read Full Post »

olivera-en-obres

Les cendres reposaven sota l’olivera.

Mesos després, arribà el vent que portava projectes d’adequació de l’entorn.

L’ordre imperativa de no tocar sota cap concepte el record lligat a les arrels es difuminà. La paraula no escrita es va refent en el camí d’una boca a l’altra.

Les subcontrates obliden el fil pel laberint. Les cendres van i vénen amb els moviments de terres. El transportista revisa el full de ruta. La construcció d’una nova area comercial als afores precisa canvis en la disposició dels terrenys.

Una desconeguda troballa dificulta la construcció de l’aparcament soterrani. Cal portar més i més tones de terra per reomplir aquella desconeguda boca oberta al subsòl.

Un núvol terrós amaga de nou la caverna.

De nou, el que el client veurà, serà una ombra projectada reflex de la realitat. 

36 *A José Saramago

Read Full Post »

Quan la calor pega de valent és bo seure a l’ombra i llegir. Però altres cops és molt més recomanable aixecar-se i llegir.

cadira7

44 cadires d’acer inoxidable descansen al parc de l’estació. Quatre d’elles formen el títol de la composició, les altres quaranta són suport que tenen fragments de quaranta poetes des del naixement de la ciutat de Québec fins avui dia.

Presència literària a l’espai públic canadenc

 

ELLE FERME LES YEUX ET RERÊVE:

C’ÉTAIT AVANT L’INVENTION DE L’ÉCRITURE

– YOLANDE VILLEMAIRE

Ella tanca els ulls i somia:

Era abans de la invenció de l’escriptura

 

HOLD ME CLOSE

AND TELL ME WHAT THE WORLD IS LIKE

I DON’T WANT TO LOOK OUTSIDE

I WANT TO DEPEND ON YOUR EYES

AND YOUR LIPS

– LEONARD COHEN

Abraça’m fort

I digues-me com és el món

No vull buscar fora

Jo vull dependre dels teus ulls

i dels teus llavis

cadira5

 

JE TRAVERSAIS SA NUIT

ET J’EN RÊVAIS LE JOUR

JE NE SAIS PLUS CE SOIR OÙ VA LA POÉSIE

MAIS JE SAIS QU’ELLE VOYAGE

REBELLE ANALOGIQUE

– CLAUDE BEAUSÉJOUR

Vaig creuar la nit

I vaig somiar el dia

Aquesta nit, no sé on va la poesia

Però sé que viatja

Analògica rebel·lia

 

UN ENFANT EST EN TRAIN DE BÂTIR UN VILLAGE

C’EST UNE VILLE, UN COMTÉ

ET QUI SAIT

TANTÔT L’UNIVERS

IL JOUE

– HECTOR DE SAINT-DENYS GARNEAU (1912-1943)

 

Un nen és a punt de construir un poble.

Això és una ciutat, un comtat

i qui sap

de vegades l’univers.

Juga

 

AU BOUT DE CE GRAND BOUT DE TERRE

DE PEINE ET DE MISÈRE

DIS-MOI

MARIE

POURQUOI LE SILENCE S’AGRANDIT

– PIERRE PERRAULT (1927-1999)

Després d’aquest gran combat

de pena i de misèria

DIgues-me

Maria

Per què el silenci s’ha fet més gran.

cadira11

SOUS LE MANTEAU DE LA PRUDENCE

QU’ON PREND PARFOIS POUR SAGESSE,

ON RECONNAÎT SOUVENT LA PEUR

– GILLES VIGNEAULT

Sota la capa de la prudència

Que a vegades entenem com saviesa

Es reconeix sovint la por

 

JE DOIS TOUT DIRE DANS UNE LANGUE

QUI N’EST PAS CELLE DE MA MÈRE.

C’EST ÇA, LE VOYAGE.

– DANY LAFERRIÈRE

Haig de dir tot en una llengua

Que no és la de la meva mare.

Vet aquí, el viatge.

 

J’ATTENDS DE NAÎTRE

POUR RÉPONDRE À TES LETTRES

J’ATTENDS TES LÈVRES POUR PARLER

– KIM DORÉ

Espero a néixer

Per respondre les teves cartes

Espero els teus llavis per parlar

cadira6

Read Full Post »

Coincidint amb el 7è aniversari del blog La Cerdanya des de Can Fanga el dissabte 11 de juny hi teniu Barra/Llibre.

Cendres del passat clou la seva gira literària per Catalunya. El dissabte 11 de juny a les 13 hores hi sou convidats al vermut-presentació d’aquesta novel·la de ficció històrica.

Acompanyant les pesquises de l’arxiver, un dels protagonistes trepitjà fa dècades aquest espai del barri de Sants, avui llibreria a la Plaça d’Osca. 

cendres del passat

Read Full Post »

VEÏNATGE CRIMINAL       Relat en 150 paraules

l

A una llibreria de la Barceloneta d’arrelada tradició negra i criminal no tot acabà amb l’abaixada de persiana.
La veïna de sobre, desconfiada de mena, avisà els mossos que des de feia dies pujava una pudor sospitosa. Li donaven llargues, que si els pescadors guarden estris vells, que l’olor es confon amb la del carrer mariner… Amb sorna li preguntaven si potser no es tractava de peix podrit. La bandejaven més ocupats en rebre queixes d’apartaments turístics il•legals.
Finalment, decidí baixar al local tancat al públic. Al primer truc ningú respongué, al segon, la porta s’obrí barrejant foscor i fortor. Tafanera de mena, superà la por i s’endinsà a la penombra vigilada per fantasmagòriques fileres de llibres. Traïdora, l’escala que conduïa al soterrani fou de nou trampa invisible.
No sabem si amb el canvi de propietari o, la patrulla, amb el canvi de guàrdia trobarien el cos o… dos.

Read Full Post »

La supèrbia, era molt clar. El cavaller fregit s’havia fet el darrer selfie abans de lluitar amb el drac

sant jordi torrat

Read Full Post »

Si el dissabte consideres que vas bé per anar a Sants em trobareu a la fira del carrer. A Cotxeres de Sants i a la llibreria Vicky, podreu conversar, endur-vos exemplars signats personalitzadament i apadrinar un escriptor autoeditat.

Read Full Post »

Relats conjunts ens proposa interpretar aquesta obra d’en Ramon Casas. Per dret familiar, us donaré de primera mà informació veraç del contingut i el rerefons de l’autor i de la jove del quadre.

Sempre havia vist aquell retrat al que havia estat la casa del germà díscol del meu besavi.

“L’onclu Ramonet” era com l’anomenava el meu avi, fent alhora una aclucada d’ull com dient: “Quin pajaru”. Anys més tard, m’arribaren veus que ell mateix hagués donat el que fos per a viure la vida bohèmia que en Ramon va viure. Però, el què diran i les aparences eren llei de vida i el negoci familiar era prioritari. L’exportació de malvasía de Sitges era un negoci tan lucratiu pels Casas com el que desenvoluparen a Cuba els sitgetans Bacardí. Però l’arribada de les modernitat dels túnels del Garraf, acompanyada d’una gran pressió urbanística  feren més mal a les vinyes que la mateixa fil·loxera. Però, deixem de banda les meves batalletes familiars i anem al gra. L’obra que presideix aquest article ens porta a parlar d’aquest jovent tan criticat com envejat.

L’oncle del meu avi volia titular l’obra amb el nom de “Tornant de festa”, però marxants, mecenes i galeristes l’obligaren tant si vols com si no a anomenar-la “Jove decadent”.

Ferit en l’orgull i mirant el mar des del Cau Ferrat a punt estigué d’entrar en una profunda depressió. Per animar-lo del decandiment l’amic Utrillo li donà uns copets a l’esquena i mentre glopejava un vermut el consolava fent-lo imaginar grans projectes als 4 Gats.

L’Ainoa Mendiluce al·lucinava mentre jo li explicava els meus orígens familiars. Estàvem acabant de menjar-nos una cubeta plena d’espaguetis, mentre dels llavis ens regalimava la salsa carbonara. Asseguts al terra del carrer de la Navarreria, en el punt àlgid dels Sanfermines, jo li mostrava cofoi un fulletó de l’exposició retrospectiva d’en Ramon Casas. L’havíem recollit a l’oficina d’informació turística de Pamplona i en veure-ho, se m’obrí una finestra al propi passat enmig de la festa.

De l’anunci em molestà trobar el títol de jove decadent com a peu de foto, potser jo estava més tèrbol i sensible després del tercer zurrakapote. Durant el debat artístic, crec que potser l’amiga pintora Ainhoa, més pràctica, en trauria la inspiració. Avui dia en faria alguna obra avantguardista de les que acostuma a exposar en sales alternatives i espais cooperatius.

No seria la primera que s’inspirés en el meu oncle llunyà, Ramon Casas. Als meus anys universitaris a Girona, entre vins i birres, l’amic Gerard Quintana en tragué petroli del quadre de la nissaga familiar. Des de llavors no m’he dedicat massa a seguir els Sopa, però no podia amagar un somriure burleta quan començaven a sonar les primeres notes del “Carrer dels torrats”. Jo crec que tant en Gerard com els galeristes del carrer Petritxol d’inicis del segle XX es passaren de frenada interpretant d’una manera “sui generis” l’escena familiar. Després d’un llarg glop, l’Ainoa em digué amb anàlisi rigurosa: aviam, la jove va ben vestida i, total, està estirada amb la mà caiguda davant del sofà. A l’altra mà bé pot sostenir una obra que tant pot ser d’en Pitarra com els goigs a la verge de la Mercè. No es veu ni pasterada per terra ni els ulls els té emboirats. Si a això se li diu venir del carrer del torrats o decadència juvenil, què serà l’evolució genètica dels Àustries al segle XVII ?

Així doncs, avui dia hi hauria una imatge molt semblant sense que ningú posi el crit al cel. Només caldria afegir uns llums al·lògens, un comandament a distància a la mà i el cabell recollit dins una gorra de la NBA. Fins i tot, fa anys que alguns hotels la fan servir com a imatge per acompanyar el clàssic “Don’t disturb”.

Les memòries familiars, la tertúlia artística i l’esmorzar-dinar a l’asfalt es veieren interromputs per un llunyà, però potent txupinazo.

L’Ainoa mentre es posava bé el mocador vermell, m’estirà de la mà i em digué:

-Au, Rafel Casas*, anem a buscar un bon lloc per veure passar la gentada corrent davant dels toros i després ens anem a prendre uns zuritos reconstituents.

*Rafel Casas, administrador del blog La Cerdanya des de can Fanga

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »