Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘educació’

Qui de nosaltres no té alguna experiència còmica els primers cops que se les havia amb nova maquinària. Somrient, aprenem a superar obstacles.

El meu sogre es va jubilar a principis dels 90 i, ja des de jove, sempre ha estat un enamorat de les darreres novetats tecnològiques.  Amb preocupació per part nostra en la nova etapa que iniciava, el regal que va rebre dels seus fills fou un ordinador (en aquells temps, imagineu-se). Ell solet s’anà llegint llibres d’informàtica, instal·lant programes i anava practicant. I on no arribava, ens preguntava a fills,  néts i botiguers d’informàtica.

Ara noves generacions d’infants de Salt(Gironès) aprenen i practiquen activitats informàtiques amb les què ell els hi ensenya i acompanya.

Res és impossible pels avis, quan sumen  tecnologia i memòria, experiència i coneixement

Si es presenta una novetat com a tecnologia és complex, si es presenta com a comunicació, utilitat i necessitat passa a simplificar-se. Sense oblidar que la tecnologia és el nostre dia a dia, que tots els infants tenen el dret a ser educats en competència digital i que és la persona la que continua sent el centre.

PD. Jo encara no l’he utilitzada mai, però em queden uns sofregits de meravella.

Read Full Post »

Aquí no es viu

només per viure

 

Aquí  no es viu

només per morir

 

Aquí es mor

per a viure.

 

Mak Dizdar

(Aquest poema és d’un poeta bosnià molt conegut  i s’ha afegit a la làpida per recordar uns fets succeïts a Tuzla el dia 25 de maig de 1995)

Tres anys després de signada la “Pau” de Dayton vaig entrar a Bòsnia. A Slavonski Brod (Croàcia) m’esperava la ferralla d’un pont destruït que havia donat nom a la població d’una riba i l’altra. Després d’una marrada de molts quilòmetres , un precari ferry em transportava a Bòsnia , a la zona anomenada República Srspka.

Ja es feia de nit i els únics que atacaven eren els mosquit. El que recordo del país va ser la foscor, una immensa foscor que engolia totes les ombres. I entre mig d’aquelles ombres encara tinc a l’oïda la música que sortia de moltes terrasses de bars, cases, parcs on la gent vivia la nit d’agost pràcticament a les fosques de la localitat de Modrica.

Al dia següent , després de passar duanes  vàries en poques hores entrava a Sarajevo. Una llarguíssima entrada amb pocs vehicles i una immensitat trencada pel xerric d’envellits tramvies. A banda i banda grans espais oberts dinaven solemnitat a altíssims edificis que mostraven com esquelets de grisor les ferides d’una guerra que havia destrossat vides , paisatges i que ho havia intentat també amb les ànimes.

Aquelles ànimes que es va intentar nodrir de ressentiment i odi, omplien de vitalitat els carrers, les places, els mercats, els petits cafès…

I allà , on les portes de l’infern s’havien obert de bat a bat, vaig trobar una hospitalitat que mai m’havia trobat en la vida, ni m’hi he tornat a trobar. On se’ns va donar a compartir un xai que hores i hores s’havia estat rostint o , en una visita a desplaçats de Srebenica, qui no tenia res m’oferia una tassa de cafè a un camp de refugiats i m’ensenyaven les escoles, com el bé més preuat a conservar i alimentar de vida i d’il·lusions.

Classes de dansa a l’escola de refugiats a Mihatovici

Read Full Post »

La redacció de La Cerdanya des de Can Fanga s’ha desplaçat a València amb la intenció d’aclarir alguns dubtes, però encara ha tornat amb més.

SOS ! Necessito que algú m’ho interpreti

Generalitat  = Genialitat = Barbaritat

Alguns ninots estan indignats…

… per tanta retallada.

Els estudiants ben presents.

Una placa molt per sota de la seva dignitat.

Les dunes de Cullera i cases en venda

L’estació fantasma d’Alboraia

Read Full Post »

Enemic armat de llibres

Ibsen al 1882 amb Un enemic del poble escrigué sobre el drama de la societat d’aquella època. Tres dècades més tard Salvat-Papasseit seguí l’estela d’un regeneracionisme del pensament i la societat a la revista avantguardista del mateix nom.

Hui 140 anys després , els xiquets i xiquetes han eixit per tornar a demanar una obvietat:

REGENERACIÓ

Read Full Post »

Poderosa arma de grafit
brandada amb fermesa

per novella o saberuda mà.
Cap errada és letal,
tanta goma com calgui,
amb ferma escombrada,
i bufant el resultat al vent
per guarir tot mal de llengua.
On poses l’ull poses l’accent.
Donaràs tantes vides com calgui,
en gargot esbossades,
o amb rúbriques  apassionants …
– No em dones opció?
– Mans abaixades !!!
Sobre el paper !!!
Rendiu-vos als mots !!!

Read Full Post »

ACRÒNIMS

Simplificar per no complicar


Fem PEC i PAC.

Som CI, CM, CS, EI….

EI vol un TEI, AA una PDI, NEE un PC, la CAD un PAD, els MEF un PE…

Ara ve PROA i el SEP!!!

Va el PAS al CRP i veu l’EAP, l’ELIC…

ED diu PGA, PGC, PAE i  PCC amb la LEC (No LOE ni LODE). Ens fan una AGD.

Seu amb els TAC, ara TIC, per l’XTEC  ( Té un 1×1 i PDIs ) Ho dic a l’AMPA.

A la SUM, la PAN rep els de l’IES, l’EOI, la UB, URV i UPC.

Els d’ESO , què fan al MACBA?

Aneu al WEB de l’Edu365….,

quina vulgaritat!!!!

On aneu amb una paraula tan llarga!!!

Read Full Post »

Des de fa uns dies, des del blog Bona nit i tapa’t d’en Xexu s’ha iniciat un interessant debat sobre la música ambiental als trens i/o metros. Fins i tot l’Assumpta des del seu blog , Blog de l’Assumpta,  ens proposa crear l’Associació de LEVAAT? (Lectors En Veu Alta Al Tren).

Els activites del LEVAAT proposen de llegir textos en veu alta per al gaudi de la resta de viatgers ( No especifica si ha de ser un conte de Quim Monzó, poemes de J.V.Foix, receptes de cuina de l’Arguiñano o el Reglament de viatgers del ferrocarril )

A què treu cap aquesta idea revolucionària?

Sembla que ve de la indignació, anterior al 15-M, d’haver de sentir música a un volum suficient per fer-se notar i marcar terreny en un ja atapeït món on conviuen multitud de sensibilitats. Evidentment no es tracta de virtuosos del bel canto, ni clàssics d’arreu del món, ni música nostrada que es fa un foradet en els difícils circuits musicals… Acostumem a ser convidats a subproductes de dubtosa qualitat.  Ho sento, però per a mi no trobo ni modern ni transgressor el reggaeton masclista, és només més del mateix dels que volen empobrir les persones.

Amb aquesta nova proposta, no sé si la literatura hi sortirà guanyant, però un cert to de provocació a la cultura no li pot fer mal. O és que escriptors com Vladimir Nabokov, Mark Twain, Roal Dalh, Charles Bukowski  i el mateix Quim Monzó no han sigut de transgressors? I , tot i així, amb totes les dicrepàncies que hi puguem tenir,  han eixamplat i donat oxigen al panorama literari.

Quan veieu aquest escamots als transports públics o un solitari lletraferit alçant la seva veu, no els veieu com uns maleducats. Treieu alguna novel·la de la butxaca i feu-los costat. Potser, fins i tot, si ens llevem molt aviat, als trens algun dia hi hagi un speaker’s corner o , encara millor, un reader’s corner.


Read Full Post »

La boira de Girona disfressa les realitats i obre la porta a un amagat misteri secular. Una misteriosa carta de matinada, un vi Kosher, una antiga clau rovellada; allò que la història engoleix algun dia ens persegueix . Llavors,  la Mediterrània és l’escenari dels actes dels nostres avantpassats i les seves conseqüències ens atrapen en una xarxa de la que no som amos.

Read Full Post »

La somiatruites

173è joc literari (Tens un racó dalt del món )

Hi havia una escola perduda al mig de La Safor

on valencians rebien ensenyament en valencià,

somiaven truites amb la seva mestra

i sortien sempre fora de les parets de l’escola

a escoltar la terra, a veure-la, a olorar-la,

a embrutar-se les mans i pelar-se els genolls.

Creixien, mentre aprenien tot i de tot.

I als despatxos de València deien: No puede ser, i els llops del bunquer barraqueta udolaven: “En las escuelas nacionales de Bárig, desde hace varios años, los niños salen muy mal preparados, y todo porque la directora de un pueblo de habla castellana es más catalana que los catalanes”

I a les nits de lluna plena, molts joves mestres començaren a somiar truites amb la Mestra somiatruites. I molts mestres continuen somiant truites i fan de la nit dia. I fan somiar truites a xiquets i xiquetes. I mentre somien , llauren àrids Camps de futur que esdevindran hortes.

La mestra, somiatruites de Barx

L’Informatiu.com

Escola

Valenciana

Read Full Post »

Entremès en dos actes ( o performance )

( Hi ha un hall, a l’esquerra una saleta amb un ordinador i una impressora, i al costat un altre despatx on posa direcció )

(Hi ha un home davant l’ordinador, el tanca i marxa)

HOME: Me’n vaig a una reunió ja són les tres.

DIRECTORA: Que vagi bé la trobada.

(El llum es va esmorteint i només resta una llum zenital sobre l’ordinador. Se senten rialletes. He dit zenital, llum ze-ni-tal)

(Se sent un timbre, arriba un tècnic informàtic amb maletí i truca a direcció)

TÈCNIC: Bona tarda, venia a revisar l’ordinador.

DIRECTORA: El coordinador acaba de marxar, no sé què s’ha de reparar. Tampoc sabia que vindria avui.

TÈCNIC: Ja m’ho miraré.

(Va on és l’ordinador, l’engega i mentre xiula la Marsellesa)

(Truca pel mòbil)

TÈCNIC: ei, compi com va per la central? Aquí estic mirant-me un ordinador, però no sé què li passa. Jugaré una estona al solitari , omplo el formulari i torno. (Penja) Això és una mina.

(Deixa una còpia del formulari a la taula de l’ordinador i marxa)

(S’apaga la llum, es torna a encendre )

(Entra a la saleta una mestra – se sap que és mestra perquè va carregada de llibres, bosses i carpetes- )

(Engega l’ordinador i prepara un document)

MESTRA: Vaig a imprimir aquest document ( parla sola, cosa que a les alçades de curs no és improbable )

( La impressora comença a escopir fulls sense aturador )

MESTRA: La impressora s’ha tornat boja, s’ha tornat boja.

(Arriba la directora)

DIRECTORA: què passa, a què vénen aquest crits?

MESTRA: He clicat per fer una còpia i ja han sortit 23 fulls.

DIRECTORA: Ràpid, obre el calaix dels fulls i com a mínim no continuaran sortint còpies.

MESTRA: I el coordinador?

DIRECTORA: Ha sortit a una reunió, no es nota?

(Cada una continua treballant a una saleta diferent i poc després… )

DIRECTORA: Què passa que no va l’ordinador?

MESTRA: A mi tampoc , no va la xarxa ni Internet.

DIRECTORA: Deu haver saltat el servidor.

MESTRA: Espero que torni ràpid el coordinador.

DIRECTORA: Jo vaig a signar documents, sort que es pot fer a mà.

(Torna el coordinador)

COORDINADOR: Com ha anat tot?

(Elles el miren fixament)

COORDINADOR: Ha vingut el tècnic

ELLES ( Corroboren ): Sí

COORDINADOR: Ha fallat Internet

ELLES ( Corroboren ): Mmm

COORDINADOR: Res més?

(Assenyalen la impressora i amb l’altra mà es claven les ungles als llavis)

COORDINADOR: La rebel·lió de les màquines…

( S’apaguen tots els llums, fins i tot el zenital. Se sent un espetec )

Castelldefels, qualsevol dia i hora que el coordinador informàtic no hi és a l’escola

* Als companys i companyes de feina que demostren dia a dia que el factor humà segueix sent primordial

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »