Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘cultura’

VIATJAR I SENTIR-SE COM A CASA

Tenien habitualment el banc de davant ple de bosses i sabates amb peus. Decidiren doncs, fer un pas endavant al niu de Rodalies. Decoraren el compartiment amb lamparetes de l’Ikea i unes cortinetes naïf Tüke Mirhas.

TREN DE LA SELVA

A hora punta s’ensumava la presència del tigre.

 

SERVEI DE KARAOKE

El conveni entre la patronal i Railfe arrenca. S’inicia amb  “Visca nostramo”, un mític himne obrer a les pantalles.

 

Read Full Post »

  

La matinada del diumenge 25 de març s’han d’avançar tots els rellotges una hora.

TOTS?

Bé, no ben bé, els de “rancio abolengo” i fabricació espanyola s’endarrereixen un cop més.

Read Full Post »

Amb el post número 1.000, la Cerdanya des de Can Fanga vol reconèixer la tasca d’una munió de personatges anònims, els quals visibilitzen dignitat per tot arreu.

El cobrador del llaç representa un obstinat recordatori de la morositat democràtica de dos poders, que a més, s’han mostrat siamesos.

Read Full Post »

A tantes que varen obrir pas. Sense defallir, cal 365 vuits de març.

 

Amb totes dues mans 

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tan tancat.

Maria-Mercè Marçal.  8 de març, musicada a càrrec de Mirna 

 

 

Read Full Post »

El tren torna a arrencar després d’un procés de renovació .

 

DE CUINA DE MERCAT A CUINA DEMACRADA

Les devaluades croquetes desapareixen de cop del menú de l’alta velocitat.

Imatge relacionada

LA COMPANYIA DIU QUE ESTIMA EL CATALÀ

Els trens hispànics inicien un cicle en català de pel·lícules… mudes.

 

MEGAFONIA BILÍNGÜE

Anuncià l’avaria, primer en espanyol i després en castellà.

Read Full Post »

https://ca.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio

Raffaello Sanzio, 1518, Autoretrat amb un amic

Relats conjunts ens ha encarregat què ens suggereix aquesta obra.

La redacció del blog La Cerdanya des de Can Fanga ha sortit de nou al carrer per tal de fer un nou exercici de periodisme d’investigació.

Aquest cop a París ha destapat un escàndol que pot fer perillar les bases del Renaixement. Segons  asseguren fonts fiables, sempre ens han fet creure que aquest art es basava en el passat clàssic.

 

Ara entrarem en el cos del delicte. Quan gairebé ningú ha discutit l’autoria de l’obra, encara hi ha un debat apassionat sobre el destinatari de l’obra i, en especial, qui és el jove retratat en primer terme.

El que ha restat fora de la discussió, d’una manera interessada pel lobby col·leccionista, és que el pintor tenia una visió extraordinària de futur. Aquesta obra és la prova fefaent d’aquesta capacitat sobrenatural del pintor italià.

Que amb l’autoretrat la seva imatge passaria a la posteritat, bé. Que seria una destacada obra exposada al Louvre, bé. Però, que estols de japonesos tindrien l’oli anomenat Doble retrat com a nineta dels seus ulls era una primícia en les tendències futuristes de mercat. És més, en el seu dia, l’artista tingué el mecenatge perquè es presentava com un precursor de la ciència ficció. A dia d’avui, la clau no és en el diferent pentinat, que també es nota d’èpoques diferenciades, ni en els clarobscurs, ni en els punys de la camisa; sinó en la revolucionària Minolta SR-T101, coneguda per ser la primera màquina fotogràfica amb obertura automàtica de diafragma.

Observant amb deteniment, de l’home que hi ha en primer terme hi penja un model amb una tan sorprenent similitud a la que portaven els turistes japonesos que es pot considerar un plagi a l’avançada.

No ens ha d’estranyar que des de l’imperi del sol naixent s’hagi encetat una invasió gens subtil d’Europa, per tal de destapar milers de falsificacions en obres d’art esteses per totes les pinacoteques.

 

Aquest cop, gràcies a la intuïció i els nas dels nostres redactors, els successius marxants que han fet l’intent barroer de fer-nos passar garses per perdius han quedat: RETRATATS.

Read Full Post »

CARES LLARGUES

Relats conjunts ens proposa parlar sobre aquesta parella que retratà Modigliani. La redacció de la Cerdanya des de Can Fanga ha aconseguit una exclusiva de la real

https://ca.wikipedia.org/wiki/Amedeo_Modigliani

Amadeo Modigliani, 1915, La sposa e lo sposo

L’ex-senador se n’anà al bar per ofegar les penes, després del ridícul diplomàtic. El cambrer, mentre netejava el got de tub, se’l mirava de reüll. Després de la tercera consumició, s’apropà al client americà. Mirant-se’l de fit a fit, li etzibà amb confiança, amb la franquesa barrejada amb sorna que tenen els barmans experimentats:

—Ep amic, a què ve aquesta cara tan llarga?

L’ex-presidenciable confessà, després de fer un llarg glop, que havia tingut la idea d’oferir a la ministra italiana, per quedar bé, una reproducció dels avantpassats d’aquesta.

Aquí, a l’instantània inferior podem observar el moment històric. Deixant una mica de banda la rigidesa protocolària passà la mà sobre l’espatlla de la política romana. Davant del rellotge amb nombres romans, com a testimoni secular, es veu en John Kerry ensenyant el quadre de Modigliani a na Federica Mogherini.

Acabada la reunió, els assessors informaren al polític de la històrica relliscada…

—Veus, els teus avantpassats ja eren retratats, desitjo amb això segellar un cop més la fraternitat entre Europa i els Estats Units —deia, tot fent-se el simpàtic. Mentrestant, l’Alta representant d’Afers Exteriors de la UE, “Mogherini”, reia sobre el nivell de coneixements d’art del Secretari d’Estat Kerry. “Veig que els ianquis encara estan pitjor d’art que de geografia” —pensava sense poder-se contenir, només pensant que veient una exposició d’en Modigliani es trobés de cara amb aquells avantpassats acabats de descobrir a les amèriques.

Read Full Post »

Relats conjunts de gener del 2018 ens proposa què ens suggereix aquesta imatge. L’equip d’nvestigació de la Cerdanya des de can Fanga s’ha desplaçat a la Terra ferma per treure llum sobre aquest afer.

https://www.ara.cat/cultura/tecnics-Sixena-Museu-Lleida-emportar-sels_0_1922207840.html

Gabriel Yoly, Segle XVI, Fragments del Retaule de Santa Anna

 

─Aficionats!

L’últim cop que sentiren això, sortiren d’un teatre amb el cap cot i la cua entre cames.

Això no els desanimà ni els apartà de la faràndula. Farem una obra que tot el món recordarà, es conjuraren, i per fi serà un reconeixement unànime.

Només tenien uns dies per assajar i el temps se’ls tirava a sobre. De fet, la companyia no havia de fer massa, només impostura i silenci. Les paraules les posaria una gran professional retirada amb ganes de fer un últim gran servei al país. La dona tenia do de gents i sabia posar-se el públic a la butxaca.

Les feines d’assaig foren intenses, a més de repintar el camió amb un impressionant rètol que deia Mudanzas El Molino i adquirir a bon preu un cotxe segona mà matriculat a Osca, també la impressora en 3D treia fum.

El dia d’ “autos”, la caravana reptà per la boira i s’arribà a les 3 de la matinada a Lleida. Amb una perorada amb ferm accent aragonès i un llenguatge corporal convincent, la Maña entrà aviat, seguida d’una silenciosa brigada verd olivera, a la sala de les peces en litigi. La comitiva hi accedí després d’una aclucada d’ull al grup que defensava l’entrada.

Les caixes no entraren buides ni, molt menys, sortiren buides. El canvi de cromos hi durà una mitja hora. La boira seguia abraçant la nit.

La caravana s’endinsà en ella fins a fer-se fonedissa vora  el pantà de Santa Anna.

Lita Claver i la companya de teatre amateur El Molino feren l’actuació de la seva vida.

Ara, les obres fan una estada temporal en lloc segur. Qui sap si a Roma, Bèlgica o només ho sap la Verge de Núria.

A les 4 de la matinada varen arribar els “professionals” de l’art. Procediren a embalar multitud de peces que el temps desgastarà prematurament i mostraran a la llum les vergonyes d’uns expedients indignes.

Read Full Post »

Pensar, existir

Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense. (Ovidi Montllor)

Pienso, luego existo. (René Descartes)

No hi ha pensaments perillosos; el pensament és perillós. (Hannah Arendt)

Crida per la Democràcia

Read Full Post »

Groc

 La font groga de Sants

Teníem una font groga. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que ragés.

Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m’agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!

Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!

Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix… color.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »