Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘viatges’ Category

  

La matinada del diumenge 25 de març s’han d’avançar tots els rellotges una hora.

TOTS?

Bé, no ben bé, els de “rancio abolengo” i fabricació espanyola s’endarrereixen un cop més.

Anuncis

Read Full Post »

CORTINA DE FUM

El casernari menú de croquetes del Ràpid nocturn amagà retards, incomoditats, climatització descompensada i milions d’euros llançats a la bassa.

DISCURS D’INAUGURACIÓ

És el maquinista el que escull els viatgers i el tren a l’ample de via… L’europeu?  Som trens i tenim ferroviaris. Quan més retards, millor.

MALSON FERROVIARI

Somiava que en tornar de visitar els col·legis electorals, el 2-O, seria rebut a Madrid amb porres.

 

 

 

Read Full Post »

PUNTUALITAT BRITÀNICA

L’AVE Barcelona – València no ha acumulat ni un sol retard aquest any.

HOMENATGE ALS PIONERS AVANTPASSATS

La companyia programà els mateixos horaris que fa 80 anys a la línia Barcelona-Puigcerdà. Vist l’èxit, la facilitat d’implementació i alt grau d’acompliment, aquesta iniciativa s’ha prorrogat sine die.

LO TEMPS ÉS BREU?

El tren amb destinació a Vilanova arribà, per fi, a Vilavella.

MAI ÉS TARD

Qui ha dit que les presses d’avui dia no deixen lloc a la cortesia.

Read Full Post »

El tren torna a arrencar després d’un procés de renovació .

 

DE CUINA DE MERCAT A CUINA DEMACRADA

Les devaluades croquetes desapareixen de cop del menú de l’alta velocitat.

Imatge relacionada

LA COMPANYIA DIU QUE ESTIMA EL CATALÀ

Els trens hispànics inicien un cicle en català de pel·lícules… mudes.

 

MEGAFONIA BILÍNGÜE

Anuncià l’avaria, primer en espanyol i després en castellà.

Read Full Post »

Relats conjunts ens proposa una nova participació.

Un cap de ruc com a targeta de presentació i una vella túnica foradada com a  uniforme de feina.

Amb aquesta fila m’haig de veure cada dia a un racó del soc fent de reclam del venedor de salep. Quan està a punt d’acabar-se-li, haig d’estar amatent per anar a buscar-ne més. Els dies freds d’hivern, els enfredorits clients li’n treuen de les mans. No val a badar, s’ha de tenir un altre cossi ple per no aturar les vendes.

Dins, a la cuina de la rebotiga, torno a revifar el foc fins que trenca el bull a una olla gegantina. Llavors, s’ha d’abocar sense que caigui ni una sola gota en el cossi de ceràmica que porto, a continuació, ben fumejant a l’exterior.

En acabar la jornada dormo ajagut amb la resta del bestiar dins el soterrani d’una puixant casa otomana.

Com vaig arribar a aquest atzucac?

Els déus egipcis em castigaren per no saber dissuadir els lladres de tombes que s’aprofitaven de la decadència dels faraons i dels seus successors. Humiliat, vaig ser transformat d’esfinx a, literalment, home ruc. Cansat de ser l’ase dels cops, vaig cercar una nova vida nord enllà, a l’imperi turc.

La màscara amb la que tapava el nou rostre em protegia i alhora provocava la desconfiança i el rebuig de la gent. Només un modest venedor  s’avingué a donar-me feina. Però, espavilat de mena, m’obligà a estar-me a cara descoberta a la porta del negoci. La meva imatge és un reclam per atraure clientela d’un venedor de salep que no té res de ximple.

Read Full Post »

T’espero i et defujo

blanc nuage de la França

ets llum i tenebra

un hexàgon d’amor i odi.

Read Full Post »

Els Relats conjunts de juny viatgen, aparentment, al passat. L’administrador del Blog la Cerdanya des de Can Fanga intentarà demostrar la vigència d’aquest personatge.

Mosaic romà d’Ulisses, Segle II

Ulisses romania amb les orelles tapades, només tenia ulls per seguir la ruta. Res el deturaria ni el faria canviar d’idea, malgrat trobar-se envoltat de sirenes que emetien la seva tonada eixordadora.

La llum del sol que s’alçava per llevant barrejava amb lluïssors, ara blavoses ara vermelloses, els primers rajos del dia. L’astre rei feia amb ells un joc irisat a l’entorn del nostre viatger, que estava més pendent d’altres càntics. Mentalment repassava les darreres paraules en grec que havia memoritzat.

El repte era gegantí, fer honor al nom que la seva família li havia assignat per seguir la nissaga. No sabia per què, però finalment optà per l’hel·lenisme i, sense un domini de la llengua, poc podia amarar-se d’aquell esperit mil·lenari.

Aparcà la moto davant de l’EOI de Drassanes, es tragué el casc i els cascos. Entrà nerviós a recepció per revisar la llista d’admessos. Allà era el seu nom, podia començar en breu el nivell A de Grec. Sospirà alleujat després de la perillosa travessa per la ciutat. Les sirenes d’ambulàncies, policia i bombers no el desviaren ni un centímetre del seu objectiu, per molt que omplissin el mar de vehicles d’uns riscos afegits als desplaçament per la gran ciutat .

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »