Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘viatges’ Category

Amb el nou trajecte, el tren respirava llibertat. No tenia horaris d’arribada ni havia de donar explicacions a ningú.

El dipòsit d’aigua per a les antigues màquines de vapor ha suposat una revifalla per a la decadent estació. Ara és la nineta dels ulls d’una popular cerveseria artesana.

Arribar en olor de multitud és una meta desitjada, excepte en hora punta.

La inauguració de la nova estació acomplí totes les expectatives. No tenia andanes, quadre d’horaris, sala d’espera ni lavabos.

 

 

 

Read Full Post »

Relats conjunts proposa un estudi en profunditat sobre l’obra El matrimoni Arnolfini i el seu rerefons

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jan_van_Eyck

Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini

La feina de notari al segle XV no era bufar i fer ampolles.

Vet aquí que a un d’ells li tocà rebre una parella forània. Ella era valona, cosa que en aquella època ja suposava un cert distanciament amb el notari que era flamenc. Ell era italià i, malgrat la seva prosa florida, no en sabia ni un borrall de neerlandès.

Així, en ball trilingüe de despropòsits, el notari assistí a una discussió pujada de to. No deixa de ser la seva feina, donar fe del que llegeix i en aquest cas del que veu. A l’home se’l veia molt tibat en la seva altivesa, es diria que sobreactuava dirigint-se a ella en llengua operística, mentre la dama en francès li preguntava repetidament: Pourquoi? mentre s’assenyalava una i altra vegada una panxa prominent.

El que des del futur estant us ho explica, naturalment no n’era testimoni de l’escena, però pot aventurar diverses interpretacions d’aquella disputa. Una, que no es posessin d’acord en quin nom posar-li al futur nounat; dues, que el pipiolo li havia fet un bombo i que si no es presentaven a la casa familiar ben casats, li tallarien el coll o més avall encara; tres, que havia de participar a un sorteig per ser un càrrec important i dur una dona embarassada donava bona sort…

El que ningú pot negar és que el notari no va transcriure ni un mot d’aquella conversa delirant. Donant dues palmades cridà a presència el seu majordom i li demanà un cavallet, una tela, paleta, pinzell i pintures diverses. Llavors, davant l’astorament dels visitants, començà a fer unes ràpides pinzellades de la parella de clients. Òbviament la cara i els gestos crispats els canviaren, ja sabem que mentre més antigues són les fotografies, més serioses són les cares dels retratats i si encara no s’havia inventat la càmera de fotos, quina cara havien de fer si no?

No em demaneu per què aquells que amb el temps en dirien els Arnolfini van anar a raure a aquella ciutat, ni molt menys què hi pintaven. Tampoc em consta quina despesa suposà aquella gestió ni si realment la varen fer efectiva.

Certament, al Flandes d’inicis del segle XX, encara que hi havia famílies que amenaçaven les filles díscoles amb la arribada d’un Arnolfini, cap erudit en podia donar referències clares. De fet, en aquella època, les noies que tenien un esperit rebel i avançat no volien veure ni en pintura personatges tan foscos com el del retrat. 

Del notari només ens resta una breu signatura, que pot ser de l’autor o… de l’oficial: Jan Van Eyck. Però, fins i tot això, amb tots els recursos dels temps actuals, té molt poca credibilitat.

Read Full Post »

Nanorelat bilíngüe:

Megafonia: Next train to Europe.

Passatger: ¡Venga ya! Esperaré al próximo anuncio.

——————————————————-

El canvi d’ample de via espanyol a europeu ha suposat un dràstic canvi de dieta.

——————————————————-

El cremallera puja suturant indolor, el paisatge.

——————————————————–

El paisatge roman immòbil, espera el xiulet d’arrencada.

 

Read Full Post »

Inexorablement, el vagó biblioteca s’oxidava abandonat a magatzems ferroviaris.

tren-abandonat

Només cal ser observadors, la tercera via acostuma a estar plena d’herbots.

La relació descarrilà, la divergència entre les dues vies ho feu inevitable.

El projecte de tren bala sortí per la culata.

Read Full Post »

68b76-soir_bleu_by_edward_hopper 2a col·laboració al centenari de Relats conjunts

Hopper fou el precursor americà dels anuncis Marlboro amb el simbolisme de l’obra amb Pierrot. Al contrari que el sentiment de llibertat voltat de l’enormitat de la natura del cow-boy, Soir bleu juga amb el dubte de si ens trobem a un espai interior o exterior.

És clar que les caladetes distretes del Pierrot són imitades amb naturalitat per la resta de clients, excepte per la cambrera fumadora passiva que desconeixia la versió antiga de càmera oculta.

El cert és que va ser una empresa tabaquera colombiana la que marcà, indiscutiblement, un abans i un després a l’anunci amb publicitat subliminal al món de l’art amb la seva marca.

pierrot-tabac

Read Full Post »

 A les Castelles diuen passar-se tres pobles, però… què més podia fer el tren Ràpid?

Una mà gegant agafà el tren a la sortida del túnel. Un crit, no menys gegant, cridava a la resta del cos: “A sopar!

tren-toronto

Les queixes fetes en el seu dia varen tenir efecte. Ja no hi ha classes a tots els trens. Ara, hi ha classes de trens.

Read Full Post »

La cita a cegues dels maquinistes fou una catàstrofe.

Resultado de imagen de cena a ciegas

No només per Setmana Santa el tren arriba de morat.

Les poblacions de sortida i destí s’espolsen el jovent, el tren discoteca, al mig del no-res, comença a ser més que un projecte.

Read Full Post »

Older Posts »