Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Mentre que a l’any 81 es recollien 2300 signatures que defensaven el bilingüisme* a Catalunya, el grup La Trinca va escriure una cançó d’una vigència clamorosa: encara estem així ( No, el títol és Corasón loco )

* No es tractava d’un bilingüisme català-aranès, per exemple. Per les formes i el fons aparentava ser castellà-espanyol, ja que una bona part dels signants eren funcionaris destinats a Catalunya pels quals haver d’aprendre català era una nosa.

Read Full Post »

En Jesús Tibau ens torna a proposar, a Tens un racó dalt del món,  un nou joc literari a partir d’aquesta imatge evocadora.

—Ja et deia que aquest no era el millor lloc  per posar-nos a practicar claqué, però tu,  tossut!

Read Full Post »

La Línia groga va tenir una nova estació sota l’Arc de Triomf de Barcelona durant la Mostra d’Entitats de la Diada Nacional de Catalunya.

Vaig signar llibres i contactar amb lectors de fora de Barcelona, a la vegada que tenia una oportunitat de promocionar el llibre Línia groga voltat d’una marea groga i vermella.

Però tornant al títol d’aquest article cal recordar que cada dècada algú ha fet de teloner a Barcelona. Els Sopa de Cabra ho van ser de la Tina Turner al 1991, Amaral, teloners d’en Lenny Kravitz al 2002 i jo mateix al 2012 d’en Matthew Tree   🙂

Gerard Quintana i Quimi Portet

Read Full Post »

Tinc dobles

Tothom té algun doble per aquest món o, si més no, hi troba la font d’inspiració. Això m’ha vingut al cap i em pregunto : De l’estampa de Sant Fèlix 2012 a la Festa Major de Vilafranca del Penedès…

…. havia estat Plats bruts la seva sèrie de referència?

Capítol: Tinc dobles

Read Full Post »

Quan els veus arribar de lluny, penses en qualsevol camió provinent de la refineria. A mesura que va passant per davant dels teus nassos, la vista se’t va al darrere ( amb moderació, of course )

La visita del president nord-americà a Irlanda ha portat una cursa heràldica, folklòrica, frenètica… per buscar les arrels irlandeses d’Obama. No cal tanta investigació, el món la balla quan comença a tocar la gaita ( Uilleann pipes).

Una gran celebritat a Dublín ( No, no, la que està a la dreta a la foto).  La cançó “Cockels and mussels” dedicada a Molly Malone és un himne oficiós de la capital. Una cançó amb final trist d’un personatge que sembla que no va existir. Venedora de peix i marisc, les maledicències la titllen de peixatera en tots els sentits de la paraula.

… i aquesta és la versió de la coneguda cançó a càrrec de Sinead O´Connor.

Read Full Post »

L’anunci que es despullaria a la Fira del Llibre generà una expectació inusitada.

En fer acte de presència a la carpa cultural no va defraudar, però sí sorprendre.

S’ubicà al mig del petit escenari i recità, amb determinació, un abrandat haikú de collita personal on mostrava sense vergonya la seva personalitat.

Els fets narrats no són una absoluta novetat , altres ja obriren camí anys enrere. Un dels pioners va ser Lluís Llach que, a l’any 1997, cantà Nu al Teatre Poliorama de Barcelona.

Read Full Post »

Xiular és una tradició que passa de pares a fills.

A Catalunya és una tradició molt arrelada i, com també a l’illa de la Gomera,  diu moltes coses. Quan aquestes coses no es podien expressar clarament es deien xiulant. A la cançó de La Trinca “Homenatge” ja se’n parlava d’aquest llenguatge:

Escolteu si no aquest altre
com s'ho anava trampejant
cantant no es podia dir
s'havia de dir xiulant

O a la cançó “Un gran dia” fins i tot xiula la munició:

Panxa enlaire estan les Rambles,

cotxes, cadires i bancs,

xiulen les bales de goma,

tot és ple de núvols blancs.

Tot i que habitualment es lleva del llit molt aviat, l’últim que en parla del tema és en Pep, si bé amb una certa dosi d’escepticisme quan diu a una recent roda de premsa : “És tard per xiular penals”
El nostre equip d’investigació ha trobat finalment on s’amaguen per aprendre i s’entrenen durament en aquesta art d’arrels mil·lenàries, que posa dels nervis a l’Esperança.
Hem hagut de caminar fins el cor dels Pirineus i navegar fins a remotes illes davant les costes africanes. L’esforç valia la pena, fins i tot, hem pogut fer-nos amb un manual d’instruccions:
Per a més informació: http://www.silbogomero.com/

Read Full Post »

Abril

No van saber-ho fer millor,

però ens van ensenyar

que un tanc no és més poderós que un semàfor vermell

que les viles han de ser de fraternidade

que el millor destí d’un fusell és ser bressol d’un clavell.

Bufen temps de canvis

Read Full Post »

El seu ritme de noves amistats al feisbuc no creixia segons les seves expectatives.

Va donar un cop de sabata a la taula i, per canviar la situació, decidí anar en el primer vol que sortia cap a Marraqueix. Allà es plantà al centre de la medina amb un mapa obert i l’últim crit a la moda guiri.

En poques hores el nombre d’amics superava amb escreix el de tots els envejosos coneguts a la xarxa i a la realitat.

PD. De la mateixa manera que totes les persones desconegudes creuen que ens diem perdona o perdoni, els habitants de Marraqueix saben per la nostra cara que ens diem “amigo”

Read Full Post »

Foc de gel

Vaig imaginar gel

sota l’albat mantell.

Què descobria, ardit,

més enllà la boscúria artigada?

En notar el panteix de la terra,

a cau d’orella,

sentia com el foc de la neu

em cremava els dits.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »