Quan la calor pega de valent és bo seure a l’ombra i llegir. Però altres cops és molt més recomanable aixecar-se i llegir.
44 cadires d’acer inoxidable descansen al parc de l’estació. Quatre d’elles formen el títol de la composició, les altres quaranta són suport que tenen fragments de quaranta poetes des del naixement de la ciutat de Québec fins avui dia.
Presència literària a l’espai públic canadenc
ELLE FERME LES YEUX ET RERÊVE:
C’ÉTAIT AVANT L’INVENTION DE L’ÉCRITURE
– YOLANDE VILLEMAIRE
Ella tanca els ulls i somia:
Era abans de la invenció de l’escriptura
HOLD ME CLOSE
AND TELL ME WHAT THE WORLD IS LIKE
I DON’T WANT TO LOOK OUTSIDE
I WANT TO DEPEND ON YOUR EYES
AND YOUR LIPS
– LEONARD COHEN
Abraça’m fort
I digues-me com és el món
No vull buscar fora
Jo vull dependre dels teus ulls
i dels teus llavis
JE TRAVERSAIS SA NUIT
ET J’EN RÊVAIS LE JOUR
JE NE SAIS PLUS CE SOIR OÙ VA LA POÉSIE
MAIS JE SAIS QU’ELLE VOYAGE
REBELLE ANALOGIQUE
– CLAUDE BEAUSÉJOUR
Vaig creuar la nit
I vaig somiar el dia
Aquesta nit, no sé on va la poesia
Però sé que viatja
Analògica rebel·lia
UN ENFANT EST EN TRAIN DE BÂTIR UN VILLAGE
C’EST UNE VILLE, UN COMTÉ
ET QUI SAIT
TANTÔT L’UNIVERS
IL JOUE
– HECTOR DE SAINT-DENYS GARNEAU (1912-1943)
Un nen és a punt de construir un poble.
Això és una ciutat, un comtat
i qui sap
de vegades l’univers.
Juga
AU BOUT DE CE GRAND BOUT DE TERRE
DE PEINE ET DE MISÈRE
DIS-MOI
MARIE
POURQUOI LE SILENCE S’AGRANDIT
– PIERRE PERRAULT (1927-1999)
Després d’aquest gran combat
de pena i de misèria
DIgues-me
Maria
Per què el silenci s’ha fet més gran.
SOUS LE MANTEAU DE LA PRUDENCE
QU’ON PREND PARFOIS POUR SAGESSE,
ON RECONNAÎT SOUVENT LA PEUR
– GILLES VIGNEAULT
Sota la capa de la prudència
Que a vegades entenem com saviesa
Es reconeix sovint la por
JE DOIS TOUT DIRE DANS UNE LANGUE
QUI N’EST PAS CELLE DE MA MÈRE.
C’EST ÇA, LE VOYAGE.
– DANY LAFERRIÈRE
Haig de dir tot en una llengua
Que no és la de la meva mare.
Vet aquí, el viatge.
J’ATTENDS DE NAÎTRE
POUR RÉPONDRE À TES LETTRES
J’ATTENDS TES LÈVRES POUR PARLER
– KIM DORÉ
Espero a néixer
Per respondre les teves cartes
Espero els teus llavis per parlar
La poesia descansa en la mirada.