Roda al món per Barcelona i torna al bloc pel maig

El fet de fer una trobada blogaire és en essència un fet paradoxal. Com si la imatge, la paraula, les complicitats no puguin arribar a ser realitat. Certament dels projectes a la xarxa han sortit homenatges, itineràncies poètiques, històries veïnals, relats conjunts, llibres… per cert, no us perdeu la propera presentació física del Quedem al Zurich? on 33 participants han donat vida a esperits, personatges, emocions i sorpreses a l’altell de la coneguda cafeteria del centre de Barcelona.

Passar de la virtualitat a la realitat té una certa èpica dels primers pioners que trepitgen una terra nova. Però s’agraeix quan algú des de la xarxa algú ens posa una pista d’aterratge, hi posa un comitè de recepció, zona d’avituallament, reportatge fotogràfic, visita guiada pel centre i una marató de poemes, endevinalles, haikús i somriures.

Gentilesa de sa lluna

De retorn al núvol, un sent que com en el viatge a Ítaca, som rics de tot el que haurem guanyat fent el camí.

PD. Ara, fins i tot gràcies a l’administrador del blog fotogràfic-musical d’en Barbollaire, la Cerdanya des de Can Fanga té banda sonora oficiosa. Amb calma, Roger Mas ens passeja per les obagues de l’Eixample: