Relats conjunts ens proposa un escrit basat en l’obra del pintor Peder Severin Krøyer, 1888.
A mesura que la festa avançava, l’alegria i la gatzara es desfermaven.
El Congrés de Filologia Europeu havia tingut sessions molt denses i la delegació francesa tingué la molt bona, encara que xovinista, pensada de celebrar-ho amb els escumosos xampanys; llavors ja celebres pel seu mètode champenoise. Els nòrdics, seriosos ells, no posaren cap impediment a cloure la trobada amb un acte desenfadat, que trenqués la tendència a l’encorsetament purità d’alguns dels delegats escandinaus amb toga i alçacolls.
A la festa, va ser convidat un lingüista basc que, pel seu exotisme, fou el centre d’atenció de ponents i assistents. Se l’havia preguntat amb curiositat pels remots i desconeguts orígens de l’èuscar. Fins i tot, se l’havia acarat amb una filòloga finesa, una de les poques representants femenines. La idea era cercar algun punt en comú entre les dues llengües, alguna remota branca, però, ni així. Després d’un diàleg de sords, només intercanviaren algunes fórmules de cortesia en la lingua franca del Congrés.
Si remota era la base lingüística també ho era l’origen geogràfic del científic. Un caserio perdut de Navarra, anomenat Urra, era la casa pairal d’un modest propietari que tingué la sort d’enviar el fill a estudiar a Iruña (Pamplona) i d’allà, a la Sorbona de París. Amb una gran trajectòria arribà a ser doctor en llengües romàniques, germàniques i eslaves.
L’acte de comiat del grup d’eminències s’animava progressivament i les copes es buidaven més ràpid que no pas s’omplien. Els especialistes en llengües deixaven lliscar les mateixes amb la facilitat que l’alcohol francès els permetia. La sensació eufòrica omplia la casa dels artistes danesos que hostatjava la cloenda congressual. El representant de Navarra pronunciava mots saltejats amb singlots repetitius que altres seguien entre grans riallades. L’hora dels brindis posava la guinda a aquella germanor filològica, amb les copes alçades el basc s’avançà amb dificultat i, sense engegar a parlar, se li escaparen dos hips sonors amb el respongueren amb un eixordador URRA!!!, expressió amb la que ja havien batejat abans al representant pirinenc pel lloc de naixença.
Vist l’èxit de la fórmula, repetiren el brindis fins que el sol queia amb les galtes rogenques sobre el Mar del Nord.
A un racó del jardí, el pintor Krøyer dibuixava quatre idees per a una obra impressionista de la qual només tenia segur el títol: Hip, hip, Urra!!!
Pel que es veu, els homes van acabar més colorats que les dones ;D
Boníssim! Nem a Urra a celebrar-ho!
Petons, xiquet!
Genial!!!! Ja veig que a els nòrdics els hi va agradar més la celebració que no pas el motiu de la mateixa 😉
Quan he vist el títol he pensat que t’havies menjat la H, però ja m’estranyava. Ja veig que aquí els únics que engoleixen coses són els filòlegs, xampany francès concretament! Renoi, quina festa van muntar…
No ho asseguraria jo mateixa, el que passa que el punt de vista deixa les dones una mica d’esquenes. 😉
Vine Cantireta, encara hi ha xampany.
Després de tanta ponència calia celebrar-ho, Bruixeta.
Doncs sí, Xexu, els filòlegs a part de “menjar” lletres, també beuen.
No m’agrada gaire el champagne, com tampoc el cava, però vista la celebració em sembla que prendre una copeta i jo també brindaré per Urra! Molt bo!
Tot queda entre filòlegs. Molt ben trobat.
Gràcies Ignasi, amb una mica per mullar els llavis és suficient per participar de la festa.
Sí Helena, tot queda entre filòlegs, però, oi que s’ho passen be?
Furra, furra, fandangoa,
hortxe duzu fandangoa
geure gustokoa.
Ezkerrik asko, Fita.
Oskorri també estan convidats a la festa.
vaja ara ja se don ve això del Urra! molt bon relat
ui d’on no don amb tanta llengua i cava….
Ui Elfree, això de deixar-se l’apostrof amb tants lingüistes és un perill…
Moltes llengües per remullar, tants filòlegs!
Boníssim, Glòria. 🙂
Se’ls nota que el cava els ha pujat al cap i com bons filòlegs han omés la h.
Molt bon relat.
Tot té una explicació per posar o treure la H, el mestre Fabra ja es va veure ficat en polèmiques sobre aquesta lletra.
Les vegudes espirituoses sempre han tingut una gran facilitat per ajuntar les llengües, i fer-se entenedores.
Begudes……perdò