Joana d’Arc (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa una aportació a partir d’aquesta imatge.

Jules Bastien-Lepage, 1879, Joan Of Arc

No va ser la Verge, aquest cop fou un àngel que se li aparegué en forma d’holograma entre la decadent vegetació d’un jardí.

Feia temps que la manca d’inspiració li feia implorar per la presència física d’un àngel, al qual retratar dins el viu realisme de l’estil de l’època.

Aquesta escena ens allunya dels personatges de Lourdes i, per tant, hi ha una transmutació de la pastorívola Bernadette, d’occitans mots en plena decadència, vers una guerrera Joana d’Arc.  En oposada situació, la nibelunga de llengua teutona com la imaginava l’artista, hieràtica i sense mostrar cap sentiment, no deixava espai per a la feblesa en aquell llenç a l’oli.

Però l’autor, seguia presoner del seu estil, era incapaç de copsar el foc que la cremava per dins i que envaïa l’ànima de Joana. De l’exterior els annals de la història ja han parlat abastament.

El resultat final era d’una fredor que no deixava escletxa per on saltironejar les guspires que fan de motor de l’art.