Un dels fets que criden l’atenció a qui viatja per les Illes Britàniques és la reconversió d’esglésies en restaurants, pubs i botigues.
Així el viatger de Can Fanga, badant per Dublín, s’hi trobà de front un local que reunia aquestes característiques. Les parets carregades d’història eren l’escenari, la nova entrada era ben explícita; però, a punt de fer el pas, s’hi trobà dues senyals de prohibit que afegien un cert morbo a la situació.
Davant dels dubtes, el cel tampoc les tenia totes entre un blau net i uns núvols amenaçadors.
Això que dius ho he pogut comprovar a Edimburg diverses vegades, i el cop que vaig anar a Dublín també. Són folls aquests britànics!
O tal vegada, pràctics. 😉
Quines coses!! Sona ben estrany, tot això!
No t’ho pensis pas, en algunes esglésies està anunciat l’horari de bar i sopa del dia.
esglésies convertides en bars? ja ho diuen que els pubs son com una religió
Exacte, per a practicar una altra religió que es diu futbol.
canta una mica tot això…
Mira que en són d’estranys!
L’has endevinada, canten amb una gran facilitat enlairant la pinta.
Els bars, temples d’una nova religió.
Tant és així, que a Dublín hi ha un sector que es diu temple bar i ja pots imaginar que és el que abunda més.