“Mestralada” a les Balears

Article en suport a l’Assemblea de docents de les Illes Balears

Mentre feia una inauguració a primeríssima línia de mar del país de Neu Lander, una marea verda omplia camps i pobles, tot acostant-se al litoral ferit per agulles grises pintades de blanc.

Els discursos per cobrir l’expedient i apressats per tal d’entaular-se prest eren confusos i poc creïbles. La música de fons fluïa per altres canals, però els rostres impertorbables rere ulleres fosques per a què no els enlluernessin cara al sol no movien ni un múscul. No eren governants de pell fina a la cara, ans al contrari.

No fou fins que, rere aquells compassos, la veu d’una ceramista verdagueriana acaronà l’illa acompanyada d’un mestral renovellador. Llavors, l’esguard enllaçat de la terra eixuta començà a notar els efectes d’una marinada refrescant que feu reverdir antigues viles adormides i finques centenàries. A mida que s’anaven desgranant els versos d’Alcover, pouats d’antigues parques que filaven entre tradicions i esperances, la pell del gran bruixot s’envermellia i apareixia, entre una barba de dies i una clenxa engominada anys 60, una sobirana erupció cutània a la què no podia frenar ni posar remei malgrat tot l’estoc de medecines de la rebotiga de ca l’apotecari.

Saben, i els dol, que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar i en inútil gest intenten salar les arrels on avui nins i al·lots, carregats de futur, aboquen la sal de nou al mar.