Els temps canvien, les oracions tornen

Això pensaria el poeta Miquel Martí i Pol quan escrigué un dels poemes del llibre La fâbrica. Insert en el corrent del realisme històric, la Nova oració del Parenostre fou escrita cap a l’any 70, 5 anys després el grup Coses musicà el poema. (Versió audio)

Pare nostre que esteu en el cel 

sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats,
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.

Amén.  

   

Els temps canvien, cert. El que no volem és que canviïn per mal i que aquests poemes, com el que tanca aquest article, passin d’una vegada per totes a ser història.

“No quiero

que el labriego trabaje sin agua

que el marino navegue sin brújula,

 que en la fábrica no haya azucenas,

 que en la mina no vean la aurora,

 que en la escuela no ría el maestro”

Del poema “No quiero” d’Ángela Figuera Aymerich