Poemari DE BLANC SETÍ

Se’ns mostra una portada ben blanca amb un nom que dobla en mida els cognoms. La coberta es completa amb el dibuix d’un llit aturat en el temps on els cortinatges deixen veure uns llençols Roig passió.

Aquesta és la carta setinada de presentació que Germania ha editat de la poetessa Sandra Domínguez Roig.

Tal com si el poemari es tractés d’un circuit per una atracció extrema, l’autora ha triat impulsar-nos a la lectura, només començar, amb un orgasme que cavalca entre la terra i l’infinit.

Ofrenar el cos obert,

cloure les portes de l’ànima

i afermar-me amb les urpes

a una esquena

per no esllavisar-se al buit.

La pell per ésser clam,

i la carn per ésser vida.

Tremir

en l’ascens aràcnid

que conquereix les sines.

En l’orb, la mel

que ens impulsa l’avenç.

Morir uns segons només

mentre els poltres han perdut les brides.

La fi de l’existència en la terra

per impulsar-te al clímax de l’infinit.

Els següents poemes van desgranant sentiments que a voltes es van sedimentant i d’altres s’envolen de nou en desig.

Naveguen ara per la ingravidesa, ens sacsegen en l’estremiment, ens esperen en setí i reneixen com una galerna cantàbrica, on naufraguem i alhora estem atrapats volgudament en somnis.

Us convido a llegir i rellegir aquest nou recull poètic que llisca en muntanyes russes  de versos i sentiments. Al pas de cada pàgina la Sandra treballa la poesia vorejant l’abisme, cercant un recer que la rima no ens donarà. La llegim uns cops amb batec accelerat, altres en el miratge de la calma de l’ull de l’huracà, doncs la pell ha estat solcada com un mapa per un llenguatge renovat i trencador.

De blanc setí ( Sandra Domínguez Roig )

Blog Papallones en la llum