Una casa al forat del vent

Benvinguda a la caseta de vent

tresor d’aire inesborrable

on escriuré mots d’oratge

que, bufats com angelets,

alats s’escamparan lliures.

Seré recer en esclat de pluja

tremolosa marxaràs d’inútil gàbia

en gotes percudida sota teulada,

en un setè art de trons i llampegada.

Passada la tempesta, panteixa la terra.

A cada posta i a cada albada

seré terra, seré saó, seré sol;

a cada vers, a cada besada de bocí de llum

et sumaré estrofes  sense rima ni volta.

A la casa de poetes i poetesses

escrita en parets cristal·lines.