Apadrinar una paraula, per no oblidar els mots

Des del blog Raons que rimen durant el dimecres, 9 de maig, dia del centenari de la primera reunió de la Secció Filològica, ens conviden a penjar un escrit per homenatjar l’Institut d’Estudis Catalans

QUER podríem dir que és una paraula de pedra picada, de ben segur més antiga que el llatí. És molt abundant al topònims del Pirineu i Occitània, però és en desús, excepte també en ús poètic i noms de dones. Potser li guanyen la partida paraules menys aspres com roca, penya, muntanya, pic, pedra….

Bé, tant se val. Quan estic a la Cerdanya no només els sé, sinó que hi convisc i els veig a la Vall del Querol en enormes blocs de granit. Des de la Tor de Querol , si miro cap el nord veig Quers sota el bosc cremat el darrer setembre deixant a la vista un vessant rocallós i més al nord,  Querol amb les seves torres sobre un imponent quer. Si me’n vaig al Baridà cap a l’Urgell hi ha el Querforadat i el bosc de la Quera. Si traspasso la carena cap el nord arribo a Queribús, però si torno al sud sota el Puigmal poso els peus a Queralbs. Després de tan pujar i baixar pels costers dels Pirineus tinc ganes de veure el mar i entre Llançà i Figueres m’estic al castell de Quermançó, on en senzilla però sentida cerimònia apadrino la paraula: QUER.

Caos de Targasona

Anuncis