Línia groga (fragment)

• Qui no ha sentit mai una conversa privada pel mòbil amb públic convidat sense demanar-ho?

• Qui no ha vist venedors i espectacles diversos al suburbà?

• Qui no ha sospitat d’aquella rossa estrangera pensant-se que podia ser una espia doble?

• Qui no ha vist el fatxenda intentant fer-se amo i senyor de la situació?

Això i més a Línia groga. I per fer boca us deixo un aperitiu en forma de capítol:

6è dia

En obrir-se les portes a l’estació de Jaume I  i , després de baixar multitud de funcionaris i ser substituïts per treballadors del Poble Nou, entrà Ell.

Entre aquella massa obrera destacava el seu cap aixecat com el d’un monarca, les passes segures entre l’aglomeració i passant-se amb la mà els seus cabells engominats cap enrere. La seva mirada d’àliga el conduí al costat d’una concentrada lectora. Passa indissimuladament la mà com una urpa per darrere per agafar-se d’una barra.

Aquell rei feia cara d’haver trobat la seva súbdita. Ella tenia l’esquena recolzada contra la barra de subjecció i la mà reial lliscava discreta , però decidida cap el punt de contacte. Des de l’altra banda estant del vagó, l’observador imaginava que la temperatura sota aquella brusa pujava, però difícilment es podia saber si era a causa del rubor que causava en aquella lectora o un desig que l’acompanyava durant la lectura.

A jutjar pels moviments d’ella que s’anaven tornant voluptuosos, la segona opció pujava molts punts, mentre la massa humana anònima embolcallava aquell contacte entre reialesa i plebea. L’observador notava uns ulls luxuriosos en aquell rei  del transport urbà,  que amb la mà incrementava la palpació investigadora.

 El nostre passatger cregué observar en ella un espinguet,  a la vegada que es col·locava més bé i atrapava la mà entre la barra i la seva esquena. Els dits masculins seguien, però la seva exploració cap a la petita escletxa que deixava lliure el contacte entre brusa i pantalons. La seva respiració es feia més panteixant sense deixar de llegir la novel·la Zazie al metro, d’en Raymond Queneau.

 

La veu programada anuncià:

─ propera estació Llacuna.

 

Abans es tanquessin les portes de nou ella s’esmunyí de la mirada líquida d’Ell, s’estirà la brusa amb discreció i escolant-se com una anguila, saltà a l’andana.

Des d’allà girà lleument la vista cap a Ell, esbossà un petit somriure i es passà la llengua pel llavi superior.

Ell, el rei,  es passà la mà per sobre la butxaca de darrere i trobà a faltar la seva cartera

Woody Allen al metro

Línia groga a la premsa