Mareny de Sueca

Tímida flor de marjal

dibuixa, en espill, una albada

bressolada entre canyissars.

Dansa oculta  en laberint de músiques,

emmirallada per esteles aquàtiques

d’oblidades rutes de perxa.

Rere els joncs,

embolcallats en polifonia matinal,

envejoses mirades espien

l’inici dels teus batecs

escrits en mots de foc i vent.