Tímida flor de marjal
dibuixa, en espill, una albada
bressolada entre canyissars.
Dansa oculta en laberint de músiques,
emmirallada per esteles aquàtiques
d’oblidades rutes de perxa.
Rere els joncs,
embolcallats en polifonia matinal,
envejoses mirades espien
l’inici dels teus batecs
escrits en mots de foc i vent.
Jo també miraria envejosa l’inici d’uns batecs escrits en mots de foc i vent…
preciós, Rafel…
Vindràs al sopar?
Sí , moltes gràcies
[…] aquí us enllaço una agossarada passejada poètica meva per Sueca Mareny de Sueca : Tímida flor de marjal …. Like this:LikeBe the first to like this […]