A l’andana de paper
dubto entre triar,
vers la via u o la dos.
L’aire de flaires ferroses
m’eriça la pell.
On em duria si escrivís,
brut o majestuós,
el túnel d’incerteses?
D’allà on vingués el primer xerric
menaria la primera estrofa,
pionera d’una desconeguda foscor,
cega i atzarosa.
Quin camí d’ars poètica triar?
9 Març 2012 per rcasas22
“A l’andana de paper”… m’agrada aquest poema que parla de la poesia, de la inseguretat davant del poema.
estic amb l’Helena, Incertesa de la cerca cosntant de la perfecció.
una abraçada.
Gràcies Sandra I Helena. La poesia és una recerca contínua.