A l’andana de paper
dubto entre triar,
vers la via u o la dos.
L’aire de flaires ferroses
m’eriça la pell.
On em duria si escrivís,
brut o majestuós,
el túnel d’incerteses?
D’allà on vingués el primer xerric
menaria la primera estrofa,
pionera d’una desconeguda foscor,
cega i atzarosa.
Advertisements
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
“A l’andana de paper”… m’agrada aquest poema que parla de la poesia, de la inseguretat davant del poema.
estic amb l’Helena, Incertesa de la cerca cosntant de la perfecció.
una abraçada.
Gràcies Sandra I Helena. La poesia és una recerca contínua.