Amistats virtuals i reals

El seu ritme de noves amistats al feisbuc no creixia segons les seves expectatives.

Va donar un cop de sabata a la taula i, per canviar la situació, decidí anar en el primer vol que sortia cap a Marraqueix. Allà es plantà al centre de la medina amb un mapa obert i l’últim crit a la moda guiri.

En poques hores el nombre d’amics superava amb escreix el de tots els envejosos coneguts a la xarxa i a la realitat.

PD. De la mateixa manera que totes les persones desconegudes creuen que ens diem perdona o perdoni, els habitants de Marraqueix saben per la nostra cara que ens diem “amigo”

Read Full Post »

Foc de gel

Vaig imaginar gel

sota l’albat mantell.

Què descobria, ardit,

més enllà la boscúria artigada?

En notar el panteix de la terra,

a cau d’orella,

sentia com el foc de la neu

em cremava els dits.

Read Full Post »

Vides sacrificades

Com a vigilant de la platja en plena feina, l’ Àngel no estava per orgues ni se’l podia aturar per foteses.

En arribar a l’escenari dels fets , es llançà en planxa  i aturà la mà que brandava la daga, just quan ja ningú donava un ral per Isaac.

Read Full Post »

Endevinalla cerdana (19a)

Aquest cop us proposo una endevinalla d’hivern i comestible. Es tracta del plat cerdà que ben bé pot ser el favorit de brètols, bandarres , brivalls i capsigranys.

     

Read Full Post »