ELS GATS PERSES D’EN JOAQUÍN SABINA (Un relat de pel·lícula)

1a part

La porta de la sala s’obre lentament mentre sona música de Wagner. La imatge fa una passada panoràmica sobre una catifa persa d’incalculable vàlua, després segueix per sofàs, butaques, trons de fusta d’Alep… S’atura davant d’un valuós gerro etrusc i un altre de la dinastia Ming.    A través d’un ram virolat de flors, es veu un ample finestral que dóna a  uns jardins infinitament més extraordinaris que els de Babilònia.

De nou la càmera reinicia el moviment i, seguint les parets emmoquetades, inicia el repàs d’una luxosa galeria de retrats. En el primer d’ells es veu a Cir El Gran amb un gat persa en braços, a continuació Alexandre El  Magne està a la seva tenda del campament amb un altre felí d’exòtica elegància. La galeria dóna un salt en el temps amb l’invencible Genguis Khan acaronant el pèl d’un  altre  avantpassat de la família felina, a la seva dreta Saladí ret homenatge amb una simitarra a un altre persa. La presència europea moderna s’inicia amb la reina Victòria d’Anglaterra que en el seu viatge a l’Índia va fer una estada en aquell palau pertanyent a una noble família persa. El Xa de Pèrsia abans de jurar el càrrec va retre honors a la família de gats perses. L’últim retrat, cas únic a la història islàmica , ens mostra l’Aiatol·là Khomeini somrient gratant la panxa de l’actual hereter dels gats perses residents a palau.

2a part

La música baixa de volum lentament. Aleshores entra el majordom a la sala. Porta a les mans una gran safata d’argent i s’apropa als dos gats que dormiten al sofà. Els gats s’incorporen peresosament i esperen l’arribada del majordom.

Una cop davant dels felins, destapa la safata. En ella petits platets contenen pinso, llaunetes de pasta de fetge i gelatina d’esturió del Caspi. A un costat omple un bol amb agua fresca de l’Himàlaia. Abans de retirar-se a un extrem de la sala, destapa un tubet de malt de cervesa que ofereix als gats per evitar que se’ls facin boletes de pèl a l’estómac.

Una cop han acabat de menjar i beure els hi  posa una manteta tèrmica amb els seus noms cosits a mà, els hi passa un raspallet i en canvia el collar antipuces. A continuació encén la televisió per a que vegin Els Aristogats i tanca la porta amb discreció.

3a part

Hores més tard la televisió no té imatge, només unes ratlles i punts. Els gats dormiten amb una orella aixecada  i arraulits sobre si mateixos. El silenci es trenca quan arriba la filla de la família. Per a sorpresa dels endormiscats gats du als braços un horrible gos de minúscules dimensions, però que no para de bordar, trencant d’aquesta manera la quietud aristocràtica del palau.  El despertar és immediat: orelles aixecades, pèls eriçats, cua inflada i ungles i ullals  amenaçadors.

El gos es grata contínuament, corre per la gran habitació escandalosament. S’adreça a la planta del racó i l’ensuma, sense donar temps a ningú, es pixa en el potus i fa caure el gerro etrusc al terra, desgraciant la catifa.

Els gats intenten controlar els seus nervis i s’atrinxeren a un sofà intentant dormir de nou.  Missió impossible, el gos es posa a cantar a tot drap:

… y nos dieron la una, las dos y las tres…

Els gats amb suau miol intenten fer-lo callar.

El gos respon:

Entre la cirrosis y la sobredosis

Andas siempre muñeca…

Búscate otro perro que te ladre princesa…

4a part

Després de passar la nit del lloro, per no dir una nit de gossos, es continua sentint el recital caní:

… Y pasa el camión de la basura

A la hora de crecer

A la hora de perder

Cuando ladran los perros al amanecer

5a part

Fa dies que els gats resisteixen l’embat d’aquell maleït quisso. Tenen picors contínues, insomni, desgana, gasos als budells, miols afònics i desafinats.

La caiguda de l’imperi persa està a la cantonada. Quan ja el cas semblava no tenir solució, els gats creuen una mirada felina que només ells, Calamaro i Sabina podien entendre i comencen a cantar imperceptiblement a les orelles del gos que dormia confiat sota el potus:

Muerto el perro se acabó la rabia

No sos aquel amigo de los turcos de melobia

Tanto perro en cancha de bocha….