Quan no trobo les paraules, quan algú ja les he escrites i les ha deixades al vent per a que les reculli la bona gent, quan no vull que em salvin, quan vull viure lliure i en pau….
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?( Fragments de Campanades a morts de Lluís Llach)
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 
Ahir vaig tenir la cançó tot el dia al cap i als dintres…
que ens acompanyi la raó, mai per la força…
No, no, que no ens salvin… Rafel, quanta raó tens. Viure lliures i en pau.
Un sentiment molt profund, expresses perfectament el que ens angoixa…
Gràcies fanal blau, Carme, Elfree i Zel, esperem que sempre la raó estigui sempre per sobre de la força.
Ben dit rafel….més raó i menys força…del tot escaient la cançó