SUCRES
Crèiem ser pedra,
ínfima lluentor
d’albes arestes.
Diluïts
per endolcir
en reflexos
la negra amargor.
Fent una espiral
que ens xucla
en renovellat batec
i ens dissol fosos
al fons de la tassa.
Moltes gràcies Helena per fer la teva interpretació del meu poema. Adjunto comentari d’agraïment que li vaig enviar:
Gràcies Helena per prendre el cafè poètic-literari amb mi.
M’ha fet especial il·lusió que hagis posat paraules a sentiments que no he posat o expressat totalment a conciència, com fondre’s en l’empatia o l’art com a alliberament.
Realment allò que ens fa humans és no ser inderrocables, sinó que hem de trepitjar el terra i, tot i ser xuclats per una força que no podem dominar, veure un bri d’esperança als ulls de l’altra.
Salut i bon cap de setmana!!!
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
Són moníssims… aquests sucres, gairebé sap greu que acabin fosos al fons de la tassa…
Un poema dolç! ai jo vull un puzle de sucre com aquest per que es fongui en el meu cafè amb llet!