Fent la passejada pel nucli antic de Castelló d’Empúries ens podem trobar situacions que fan pensar. Fan pensar que la tramuntana toca més del que sembla i que en Salvador Dalí ha fet escola.
En aquesta cruïlla de carrers, es dóna una d’aquelles situacions en les que l’eclecticisme pot ser portat al seu grau màxim. Què hi fa si no el nom d’un carrer de significat inequívoc , de llarga tradició mariana a un costat de carrer? I , d’altra banda, a la vorera del davant una altra placa , també de guerrera tradició nostrada, però amb puntualització inclosa a sota i avís ben clar a forasters?
Coses ben curioses.
Un carrer e que té dos noms…
És un bordell privat, aquest, només pels veïns… je, je, je…
Ben curiós!
Ben cert que la realitat sempre supera la ficció!
Ostres amb el bordell! Sàpigues que si no ets veí…
I si canvies el senyal?
Igual el carrer de la Verge t’ho prohibeix, ves a saber! 😉