Sembrant llavors de futur
tothora d’inconegut origen.
Ardit el flaix revela el secret.
8 Setembre 2010 per rcasas22
Sembrant llavors de futur
tothora d’inconegut origen.
Ardit el flaix revela el secret.
Arxivat a pensaments | Etiquetat fotografia, poesia | 10 comentaris
És realment poètic… ja ho és per ell mateix, el rètol, la botig a, el fet de vendre llavors… i tu l’acabes d’arrodonir.
Si més no és una activitat amb futur.
si fos la Mafalda esperaria que obrissin per entrar a preguntar si tindrien llavors d’esperança 🙂
Sembla que m’has llegit el pensament.
Gràcies
Molt bonic!
Gràcies Marta
On he vist jo aquesta botiga?…M’agafen ganes d’imprimir el teu post i ensenyar-li a l’amo…Igual i el penja a l’aparador!
A Vilafranca, al centre.
No crec que l’amo es queixi.
Quantes llavors perdudes, amb el secret del seu gran sabor amagat.
Salut!
Ara el secret ja està una mica més desvetllat