Carrer 4 de setembre, és de V.A.Estellés ?

A l’estiu un desconnecta i , tot i així i sense saber com, s’hi troba sorpreses.

Així el blogaire que passeja va trobar aquest carrer a la vila de Perpinyà. El primer que em va venir al cap va ser que els nordcatalans celebren l’Onze de Setembre amb una setmana d’anticipació. Però en tornar a la realitat blogaire de Can Fanga s’hi va trobar amb sopars, homenatges , publicacions de versos inèdits i articles sobre el nostre poeta Vicent Andrès Estellés.

La idea de fer la Diada Estellés ha partit de Josep Lozano i el recull que està fent Víctor Pàmies

He conegut la seva obra a València a inicis dels anys 80 i els seus versos venien penjats dels pentagrames que va omplir l’Ovidi Montllor. Poc després em feia amb una antologia impressa per Quaderns 3 i 4 .

Ara dècades després, a la paella hi arribo tard, però encara hi sóc a temps de recollir alguns versos que reflecteixen trets del nostre poeta.

Un poeta que posa paraules al que passa a la seva terra:

No donaré detalls.

Si em miren les ferides

sabran quin és el dany

A la gent senzilla:

De pares pobres

i amb mitges soles,

a molta honor,

vindria al món,

un món humil,

més no mesquí.

L’amor i el sexe els expressava amb fets i no paraules:

El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé,

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Com a epitafi només sabria transcriure el seu propi:

M’agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: “¿Que qui s’ha mort?”
I que li donen una breu notícia:

“És el fill del forner, que feia versos.”

PD. Carrer 4 de setembre de V.A: Estellés? Tant se val. Ell preferiria que : obres el pa/ l’enrames cru amb un pessic de sal/després el torres una mica i basta.