Roc de Vidre

Feeds:: Entrades; Comentaris

Roc de Vidre

7 Abril 2010 per rcasas22

Verd arrapat impossible sobre el vidre.

Pel peu trèmols reflectits a les aigües,

despertant rialleres, cap al pla s’escolen.

Emergint gemegós de part natural

és el rocam espill del cel maternal.

Arxivat a 4ratlles, muntanya | Etiquetat excursionisme, fotografia, muntanya, natura, poesia | 6 comentaris

6 Respostes

a 7 Abril 2010 a 9:11 pm | Respon sandra

Rafel, mira que has escrit…
(en les meves paraules…)

Vestit de verd viu, el vidre
s’enmiralla en aigua
desperta cantarí
i fonedis es perd dins el plà,
rebrota, marmolant un part natural.

El rocam és;
un espill de cel maternal.

Es preciosa, preciosa, preciosa.

M’encanta, te unes imatges fantàstiques,
Un riu que ve de part.
Una abraçada.
(espero que no et molesti, ve de l’afecte), però si no t’agrada suprimeix-lo que no em fa res, et respecto.
- a 7 Abril 2010 a 9:22 pm | Respon rcasas22
  
  Gràcies pel comentari i per refer i jugar amb els versos, Per això estan, no per desar-los a un calaix polsegós.
a 7 Abril 2010 a 9:53 pm | Respon carme

Molt bonics, tots dos! Això és una festa!
- a 8 Abril 2010 a 7:15 am | Respon rcasas22
  
  Em sembla que ja sé a qui li demanaré la decoració.
a 8 Abril 2010 a 9:05 am | Respon Isabel

Des del títol fins al punt final, fantàstic!
- a 8 Abril 2010 a 10:43 am | Respon rcasas22
  
  Gràcies Isabel, tot un honor.