Verd arrapat impossible sobre el vidre.
Pel peu trèmols reflectits a les aigües,
despertant rialleres, cap al pla s’escolen.
Emergint gemegós de part natural
és el rocam espill del cel maternal.
Roc de Vidre
7 Abril 2010 per rcasas22
7 Abril 2010 per rcasas22
Verd arrapat impossible sobre el vidre.
Pel peu trèmols reflectits a les aigües,
despertant rialleres, cap al pla s’escolen.
Emergint gemegós de part natural
és el rocam espill del cel maternal.
Rafel, mira que has escrit…
(en les meves paraules…)
Vestit de verd viu, el vidre
s’enmiralla en aigua
desperta cantarí
i fonedis es perd dins el plà,
rebrota, marmolant un part natural.
El rocam és;
un espill de cel maternal.
Es preciosa, preciosa, preciosa.
M’encanta, te unes imatges fantàstiques,
Un riu que ve de part.
Una abraçada.
(espero que no et molesti, ve de l’afecte), però si no t’agrada suprimeix-lo que no em fa res, et respecto.
Gràcies pel comentari i per refer i jugar amb els versos, Per això estan, no per desar-los a un calaix polsegós.
Molt bonics, tots dos! Això és una festa!
Em sembla que ja sé a qui li demanaré la decoració.
Des del títol fins al punt final, fantàstic!
Gràcies Isabel, tot un honor.