Gorges del Segre

Poc reconeixereu el Segre de l’Aiguabarreig entre el Segrià i el Baix Cinca.

A la vora de Llo , prop la capital de l’Alta Cerdanya, Sallagosa, s’inicia un estret congost que s’endinsa vers el sud on es troba la carena i cim del Puigmal. Si voleu venir a aquesta excursió apta per a quasi totes les edats vegeu l’article complet.

Passats els banys i l’inici de la Via Ferrata ens enfilem suaument seguint el curs enjogassat del Segre que va acaronant avellaners, trèmols i pendents impossibles on s’arrapen pins negres i altres arbres d’alta muntanya. Com per exemple al Roc de Vidre. Passada una mitja hora la vall s’obre a llevant i veiem enlairat entre feixes el Mas Patiràs. Allà s’hi fan formatges artesanals i el blau tradicional dels finestrals i porticons ens recorda que qui vingui amb intencions dimoniaques no és benvingut.

Ara la pista és de terra i ha girat cap el nord. Una altra mitja hora més i ja som al cim del Castellvell on es troben les restes de l’ermita de Sant Feliu, meravellós mirador sobre la Cerdanya.

Des del cim estant no es distingeix l’arbitrària ratlla que divideix la Cerdanya entre estats i províncies.

Als peus de Sant Feliu s’inicia un camí pedregós que davalla vers Llo en quatre gambades. S’arriba per la part alta d’aquesta històrica població just a la vora de la font de la Monja. Per veure-hi aigua no cal el miracle de Sant Vicent, només cal passar la mà per darrere la llosa i girar l’aixeta.

Entreteniu-vos badant pels seus carrers , fareu petites descobertes fins arribar a la part baixa on s’hi troba l’església de Sant Fruitós.

Acabar als banys termals és una opció més que recomanable ( tant si és primavera com si és hivern ). Dinar a l’Atalaya o a Can Planes de Sallagosa, paraules majors.