Aquí en trobareu algunes participacions meves a blocs, concursos o el que calgui.
El Port de Sóller ha decidit dedicar el nom del seu principal carrer comercial a Jaume Torrents. No cal dir la satisfacció que ens ha donat aquesta decisió. Satisfacció per partida doble, una per la dedicatòria en si i l’altra per l’oportunitat que s’ha donat a l’homenatjat de fruir-la.
Posats al cas d’altres, què dirien Demòstenes, Ciceró, Serra i Arola o Shakespeare ( En el benentès que ni tan sols poden presentar una reclamació, per raons òbvies, de les plaques i carrers que els hi han dedicat).
Doncs aquí ens podem imaginar quina conversa tindrien prenent-se unes braves a Can Tomàs.
Demòstenes : com aneu , homes de poder de paraula i de butxaca?
Ciceró: com voleu que anem, tanta filosofia per un carrer amagat al triangle de Sants.
Deixebles desagraïts, t’amaguen a un calaix de la història, un carrer en obres per a més inri.
Serra i Arola: au va, tantes propietats, tants calers per que em donin un breu passatge, tant com la paraula hola.
Demòstenes: no em parleu. Estic preparant una filípica, a mi m’han donat un cul de sac…. un carrer sense sortida i gairebé sense entrada des del carrer d’en Blanco.
Altres: Aaaaaaah !
A tota aquesta conversa assistia el molt anomenat Shakespeare que va acabar pontificant:
Shakespeare: de què us queixeu, jo que sóc la icona de la faràndula, llegit i rellegit, adaptat, representat, traduït a trope-centes llengües, i….. ? Què tinc a Barcelona?
Una avinguda? Un passeig? Una plaça dura? Un carrer típic? Un racó pels gossos? Un passatge? Doncs ni això! El buit, el silenci, entre el to be or not to be, el no-res.
Per cert? Aquest Jaume no era de la faràndula també i anava fent bolos? Haurem de demanar-li una recomanació, un com-s’ho-ha-fet…
Tots: aquestes braves couen. Sí, i molt.
Pel Jaume, amb el millor gust possible
“121è joc literari”
Fugint de la capitalina xafogor
féu seus murs de vells còdols
la nit omplí de mots planyívols
de reüll compartí somnis amb la calor.
Somiant el vilatge
Aquesta segona història no entra a concurs.
tens un racó dalt del món de Jesús M. Tibau
A la barana dels teus dits
Ja tenim llibre !!!
La presentació virtual del llibre, Totes les baranes dels teus dits, tindrà lloc al blog d’Editorial Petrópolis, el 10 d’agost:
http://editorialpetropolis.blogspot.com/2009/08/invitacio-la-presentacio-en-linia-de.html
HAIKU D’ESTIU
nàufrag sense missatge
raier pel Segre
Col·laboro amb aquest haikú a una proposta blogaire
———————————–
A proposta de Jesús M. Tibau, al seu bloc
Estem esbrinant quants carrers amb nom d’escriptors/es hi ha als nostres pobles i ciutats Escriptors/es als carrers
RUTA LITERÀRIA PEL NOM DELS CARRERS DE SANTS
A Sants, antiga vila industrial annexionada per Barcelona a finals del segle XIX, els carrers són dedicats a personatges més pendents dels seus comptes corrents que no pas a contes corrents del dia a dia. Per a més informació aquest article de l’historiador Agustí Giralt
És una raresa trobar referències literàries, ens hem de remuntar a Demòstenes o a Ciceró, autors de nombroses filípiques. Especialment el primer era tot un crac escrivint i fent discursos polítics ( És més, en temps de globalitzacions se li giraria molta feina a casa nostra )
No té un carrer gaire aristocràtic
Un cul de sac a la trama més antiga de Sants.
El temps sembla haver-se aturat, fins i tot la placa del fons ens porta a altres èpoques.
De totes maneres tenim un carrer per encabir-hi totes les vostres aportacions:
el dels Jocs Florals.
Carrer que connectava Sants i La Bordeta,
fins que les vies i les parets van dir la seva. 
PD: Nats a Sants, tenim L’Àngel Casas o en Quim Monzó; per res del món em
voldria perdre el discurs d’aquest últim inaugurant un carrer amb el seu nom.
Rafel Casas http://rcasas22.wordpress.com/
116è joc literari
ÀNIMA EMPOLSINADA

L’escala, dreta vers la teulada de pissarra, menava a les golfes de la segona residència. Era un gran casalot de granit que s’amagava tot just una mica de les modernes rutes.
Les golfes amagaven tresors que els nins cercaven resseguint tot passant els dits per una esfera, fent volar la imaginació més enllà del seu petit món als Pirineus. Potser el temps s’havia aturat a la ruta de la seda i el vent udolava amenaçant sobre la caravana o era la rufaca que gemegava per les escletxes de finestrals rònecs.
Una capsa de música caigué sobre la pols secular i arrossegà feixugament unes notes:
” Les nines de Cerdanya
fan de bon festejar…”
aquella pubilla a la vora del foc comptant els dies s’anava esllanguint…
“… tres joves hi ha a casa
un te’n volem donar.
Si un és de la Cerdanya,
l’altre és de l’Empordà,
l’altre és de Barcelona
i a aquest et volem dar”
La nova pubilla despertà del seu somni,
des del pati de la pallissa unes veus fines i afectades deien:
-Au baixa, que pots prendre mal. Tornem a Barcelona.
Altres no se n’estaven de dir:
-Què maco, què maco.
- A la barana dels teus dits
- 112è joc literari

“No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit.Em moro,
perquè no sé com viure”
Encara que sigui l’últim dia he enviat la resposta i lluito fins el final.
http://rcasas22.wordpress.com/
- 113è joc literari de Tens un racó dalt del món
Érem poques vocals…..
Lluny del tràfec, espera òrfena la pedalada rabent del nen.
-Porta’m pastanagues, cebes, pebrots… ah! recorda que són a punt d’acabar-se els tomàquets de penjar.
Tots dos seran u, cos gronxant-se amb pedalada poderosa.
L’encàrrec pot esperar- pensa el marrec. -Sempre m’han alertat que les presses no són bones conselleres, o potser són les enveges?
-Vés per on , tot just ara acabem el trofeu del carrer de la vocal llarga coronada amb un punt a sobre.
Després del gol la pedalada serà més forta per tornar a temps a casa.
Rafel
Aquesta pàgina té les següents subpàgines.






Moltes gràcies per participar amb el Haiku.
Salut i Terra des del sud
Bon relat ! Sota una coberta de pissarra, sempre hi ha lloc per somiar.
Hola, això és un comentari de prova.
Moltes gràcies. ja t’he afegit al post on recullo totes les participacions:
http://jmtibau.blogspot.com/2009/06/propostes-al-113e-joc-literari.html