Color sobre gris immemorial (Lluís Llach, escriptor)

La primera novel•la de Lluís Llach neix a la Barceloneta amb l’esperit de Fellini planant per sobre d’ella.
Ho fa com un personatge de director de cinema escoltant el relat de les memòries d’un testimoni del segle XX.  Donant veu i recollint la paraula d’unes vivències que esdevindrien altaveu de petites gestes  anònimes. Agafant el pols al cor d’una Barceloneta que s’omplí de llum i d’esperança, un barri com tants d’altres, pobre d’armilla i ric en ideals als anys 30.
La República , la guerra, la Lleva del Biberó i l’enfonsament d’un món són el rerefons de gestes que, aquells dies, les feien herois senzills. O potser indissolublement unides a una història d’amor explicada amb pèls i senyals i sense estalvi de sentiments, però profundament distanciada d’una visió edulcorada; on la poesia de Joan Salvat-Papasseit també va deixar la seva empremta.
Les referències al pas per l’Escola del Mar i la seva destrucció són una metàfora del poder de l’educació i de l’odi a la intel•ligència que sempre han tingut els totalitaris.
El nom d’un dels protagonistes, el que ho fa en primera persona és una llavor d’avenç social, tot i que vinguin mal dades:
-    I com et dius?
-    Germinal.
-    Mal nom pels temps que vénen.
El títol del llibre posa color a una ciutat grisa on Germinal pensa en el seu Amic Amat:
La meva història continuava a Barcelona, vivint en el cos d’un xicot que a penes tenia dinou anys i que es va quedar a la ciutat pensant que tot seria gris i trist. I com s’equivocava! Seria molt i molt pitjor.
I quan aquells anys esdevenien mal temps per a l’amor:
Mentre anava escrivint experimentava fins a quin punt pot ser dolorosa cada línia que escrius a la persona que estimes, si no pots expressar-li l’abast dels teus sentiments.
Una novel•la on es posa a prova la força de l’amor, vingui d’on vingui el vent.

Versió musicada del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull a càrrec del grup manacorí Espiral d’Embulls

Escriu-me aviat (Lluís Llach)