147è joc literari Bloc J.M.Tibau
( M’exalta el nou i m’enamora el vell. J.V. Foix )
Escolta ufanós i altiu fanal
Solitari i lluny de germans de foneria
Arrelaràs
Seràs far
Seràs testimoni
Seràs refugi.
Quan l’infant faci les primeres passes
Li dibuixaràs caòtics corriols.
Quan la calor fongui les pedres
T’abrigarà l’ombra de la ribera veïna.
Quan s’acostin mans amb dits entrellaçats
Aclucaràs i seràs lluna d’amor.
Quan amb tentines la colla riallera hi arribi
De jotes joliues seràs festiu i mut escenari.
Quan les aigües embravides t’amarin
Seràs refugi d’ànimes espantades.
Quan lo riu sigui en perill de mort
Teles plenes de vida t’abraçaran.
Quan restis sol , silent i a banda
de música els pardals ompliran versos.
Quan el rovell es dibuixi als teus peus
el mestral gronxarà el teu cos
i la saviesa il·luminarà el teu cap.
gràcies de nou. Properament informaré del destí d’aquestes faroles
“La saviesa il·luminarà el teu cap”.
Bravo !
Que bonic t’ha quedat, Rafel! Un aplaudiment per a tu!
Gràcies , més que res la culpa és d’en Tibau que ens va donar punts de llum.
Una bona lliçó i resum del que li espera al nou fanal, i del que s’espera d’ell. 🙂